Lamarck, l'oblidat.

Fa 200 anys, en la seua Filosofia zoològica, Lamarck exposa la seua teoria dels canvis en les espècies, la qual cosa hui cridem evolució degut no a Darwin (que va nàixer precisament en 1809) , sinó a l'intel·lectual anglés Herbert Spencer. Què diu que en poques paraules, planteja que l'ambient planteja necessitats i desafiaments als èssers vius. Els organismes han d'adaptar-se a estos canvis, i ho fan per mitjà de l'ús o desús d'òrgans. Este ús dels òrgans els perfecciona, i és heretat als descendents; este perfeccionament s'acumularia generació rere generació.


Aquesta idea no era exclusiva de Lamarck, però va ser ell qui li va donar forma coherent i detallada. Altres científics (com ara mateix Darwin) també han acceptat l'herència de característiques adquirides per ús i desús, la qual cosa en l'actualitat és cridat lamarckisme, en un excés de simplificació de la teoria de Lamarck així com de la història d'esta idea.